dimarts, 18 de novembre del 2008

La prepotència

He descobert que un dels sentiments que em fan més ràbia és la prepotència. No suporto les persones que miren pel damunt de l'espatlla a la resta; em fan ràbia els que es creuen que en saben més que els altres, els que estan convençuts (tot i que mai ho diran, perquè no són prou valents) que la seva opinió és la única que es fonamenta en la veritat, perquè per aquestes persones de veritat només n'hi ha una i és la que ells coneixen. No aguanto la prepotència, i encara menys quan de vegades adopta una disfressa subtil, de falsa condescendència.Les persones que només veuen un camí -el seu- i que creuen que la resta del món erra de camí. Les que pensen, les que estan convençudes que la seva és la opció, la única, la que duu a aquell objectiu que, per descomptat, és al que tots haurien d'aspirar...mentre que la resta de persones pequen d'ignorància i d'escassa intel·ligència i visió...Hi ha persones que claven sense miraments els ganivets esmolats que són les seves opinions i no donen oportunitat a ningú...

Front aquest sentiment, l'empatia, la mirada dolça, l'abraçada generosa i la comprensió.

Conec persones pertanyents a ambdues ribes del riu...